Afaitar-se és una part integral de la vida quotidiana dels homes moderns, però sabíeu que els antics xinesos també tenien la seva pròpia manera d'afaitar-se? En l'antiguitat, l'afaitar no només era per a la bellesa, sinó també relacionat amb la higiene i les creences religioses. Fem una ullada a com s'afaitaven els antics xinesos.

La història de l'afaitat a l'antiga Xina es remunta a milers d'anys. En l'antiguitat, afaitar-se era un hàbit d'higiene important, i la gent creia que mantenir la cara neta podria prevenir malalties i infeccions. A més, l'afaitar-se també estava relacionat amb rituals religiosos, i algunes creences religioses requerien que els creients s'afaitessin la barba per mostrar pietat. Per tant, l'afaitar tenia un significat important en l'antiga societat xinesa.

La manera com s'afaitaven els xinesos antics era diferent de l'època moderna. En l'antiguitat, la gent utilitzava una varietat d'eines per afaitar-se, la més comuna de les quals era una navalla de bronze o ferro. Aquestes navalles eren generalment d'un sol o de doble tall, i la gent les podia utilitzar per tallar-se la barba i el cabell. A més, algunes persones utilitzarien pedres abrasives o paper de vidre per esmolar la navalla per garantir l'agudesa de la fulla.

El procés d'afaitar a la Xina antiga també era diferent dels temps moderns. En l'antiguitat, l'afaitat era habitualment fet per barbers o navalles professionals. Aquests professionals solen utilitzar tovalloles calentes per suavitzar la pell facial i la barba abans d'utilitzar una navalla per afaitar-se. En algunes famílies riques, la gent també utilitza perfums o espècies per afegir una mica de fragància a l'afaitar.

La importància que els antics xinesos donaven a l'afaitar també es pot veure en algunes obres literàries. En poemes i novel·les antigues, sovint es poden veure descripcions de l'afaitat, i la gent considera l'afaitat com una manifestació d'elegància i ritual. Els antics literats i erudits també bevien te i recitaven poemes mentre s'afaitaven, i consideraven l'afaitar com una manifestació d'assoliments culturals.