Afaitar-se és una part integral de la vida quotidiana dels homes moderns, però sabíeu que els antics xinesos també tenien la seva pròpia manera d'afaitar-se? En l'antiguitat, l'afaitar no només era per a la bellesa, sinó també relacionat amb la higiene i les creences religioses. Fem una ullada a com s'afaitaven els antics xinesos.

La història de l'afaitat a l'antiga Xina es remunta a milers d'anys. En l'antiguitat, afaitar-se era un hàbit d'higiene important, i la gent creia que mantenir la cara neta podria prevenir malalties i infeccions. A més, l'afaitar-se també estava relacionat amb rituals religiosos, i algunes creences religioses requerien que els creients s'afaitessin la barba per mostrar pietat. Per tant, l'afaitar tenia una importància important a l'antiga societat xinesa.

La manera com s'afaitaven els xinesos antics era diferent de l'època moderna. En l'antiguitat, la gent utilitzava una varietat d'eines per afaitar-se, la més comuna de les quals era una navalla de bronze o ferro. Aquestes navalles eren generalment d'un sol o de doble tall, i la gent les podia utilitzar per tallar-se la barba i el cabell. A més, algunes persones utilitzarien pedres abrasives o paper de vidre per esmolar la navalla per garantir l'agudesa de la fulla.

El procés d'afaitar a la Xina antiga també era diferent dels temps moderns. En l'antiguitat, l'afaitat era habitualment fet per barbers o navalles professionals. Aquests professionals solen utilitzar tovalloles calentes per suavitzar la pell facial i la barba abans d'utilitzar una navalla per afaitar-se. En algunes famílies riques, la gent també utilitza perfums o espècies per afegir una mica de fragància a l'afaitar.

La importància que els antics xinesos donaven a l'afaitar també es pot veure en algunes obres literàries. En poemes i novel·les antigues, sovint es poden veure descripcions de l'afaitat, i la gent considera l'afaitat com una manifestació d'elegància i ritual. Els antics literats i erudits també bevien te i recitaven poemes mentre s'afaitaven, i consideraven l'afaitar com una manifestació d'assoliments culturals.